ARNAU GONZÁLEZ VILALTA

Arnau González Vilalta (Barcelona, 1980). Professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona en el període 2006-2009 i en l’actualitat. Ha estat Becari de la Generalitat a Roma entre 2009 i 2010. Ha centrat les seves investigacions en diferents aspectes del nacionalisme català del període d’entreguerres. Entre les seves diverses obres i articles destaquen: La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), Els diputats catalans a les Corts Constituents republicanes (1931-1933) y La irrupció de la dona en el catalanisme (1931-1936)totes elles del 2006, La creació del mite Companys. El 6 d’octubre i la defensa de Companys per Ossorio y Gallardo, (2007), Un catalanófilo de Madrid. Epistolariocatalán de Ángel Ossorio y Gallardo (1924-1942), 2008 o Cataluña bajo vigilancia. El Fascio y el Consulado italiano de Barcelona (1930-1943), Els diputats de Catalunya a les Corts republicanes (1933-1939) y Lluís Companys. Un home de govern, totes tres del 2009 y De com es guanyen els vots. Joan Estelrich i la circumscripció de Girona durant la II República 2010. Actualment treballa aspectes referents a la diplomàcia i premsa europea (francesa, italiana i portuguesa) i la seva visió de la Catalunya del període 1920-1950.

CARLES VIÑAS

Carles Viñas i Gracia (Barcelona, 1972). Doctorand en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral Skins a Espanya, una anàlisi històrica de la subcultura skinhead, 1980- 2005, dirigida per Xavier Casals Meseguer. Llicencia en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Diploma d’Estudis Avançats en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona ha estat docent de la diplomatura de Postgrau en “La Comunicació dels Conflictes i dels Moviments Socials”, Facultat de Ciències de la Comunicació Universitat Autònoma de Bellaterra (24/XI/2010). És Membre de l’Estanding Group on Extremism and Democracy (European Consortium for Political Research). Ha publicat els llibres Botas y tirantes. Una historia de decibelios (2007); Rock per la independència. La reivindicació nacionalista al rock català (2006), Tolerància Zero. La violència en el futbol (2006). El mundo ultra. Los radicales del futbol español (2005), Skinheads a Catalunya (2004) i Música i skinheads a Catalunya. El so de la política (2001). A participat també en nombroses obres col·lectives i en premsa.

LAURA ORLANDINI

LAURA ORLANDINI. És doctoranda de la Universitat Pompeu Fabra en cotutel·la amb l'Alma Mater Studiorium -Universitá degli Studi di Bologna. S'ocupa de l'anticlericalisme i processos de secularització a Itàlia i Espanya a principis del segle XX, en particular a les zones de conflicte de Barcelona i la regió Emilia Romagna. La seva tesi doctoral, codirigida pel professor Enric Ucelay Da Cal i el professor Alfonso Botti, se centra en la resposta catòlica als processos secularitzadors i als moviments anticlericals sota el papat de Pius X. Col·labora amb la revista Spagna Contemporanea.

COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LA REPÚBLICA PORTUGUESA

El proper dimecres dia 30 de març comencen les Jornades internacionals de commemoració del centenari de la proclamació de la República (Portuguesa) organitzades per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira i Virgili, i en la qual participen nombrosos membres del GRENS.

Podeu consultar el programa en aquest link

http://www.upf.edu/materials/fhuma/centenari

ENRIC UCELAY DA CAL

Enric Ucelay Da Cal (Nova York, 1948). És catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra i l'investigador principal del GRENS. Ha desenvolupat bona part de la seva vida profesional a la Universitat Autònoma de Barcelona i també ha impartit clases a  Duke University, a la Venice International University, a l’École des Hautes Études de Sciences Sociales a més de diverses universitats a Espanya i Catalunya. La seva tesi doctoral, "Estat Català: The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism (1919-1933) és accessible per University Microfilms d'Ann Arbor, Michigan. És autor dels llibres “La Catalunya populista: Imatge, cultura i política en l’etapa republicana, 1931-1939” (La Magrana, 1982); “Francesc Macià. Una vida en imatges” (1984, Generalitat de Catalunya); “Macià i el seu temps” (1988, Diputació de Barcelona);  “El imperialismo catalán. Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de España” (Edhasa, 2003). Així mateix, també ha publicat els llibres “El fin del segundo milenio  (Un siglo de miedos apocalípticos)” (Planeta, 1994),  amb Francisco Veiga; “La Paz simulada, 1945-1991. Una historia de la guerra fría”, amb Francisco Veiga i Angel Duarte (1997 i 2006, Alianza Editorial). A més a més ha participat en més d’un centenar d’obres col·lectives publicades en anglès, francés, italià, portugués, grec, espanyol i català. Així mateix, ha publicat més de dos centenars d’articles científics en revistes  com  L’Avenç, Recerques, els Quaderns de Cultura de El País, Mouvement Social, Historia Social, Historia y Crítica, History of European Ideas, Storia e Dossier, Society for Spanish and Portuguese Historical Studies Bulletine, Ayer, Studia Historica, Journal of Spanish Cultural Studies,  History in Dispute, Historia y Política, entre d’altres. També ha col·laborat en premsa generalista com els diaris El País, Avui, El Periódico, La Vanguardia o les revistes de divulgació d’Història Clío i Sàpiens.

MARCEL FARNELLI

Marcel A. Farnelli (l'Alguer, 1978). És llicenciat en Història Contemporània a la Università degli Studi di Firenze, ha cursat el Màster Oficial en Història del Món a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i actualment és becari predoctoral de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives-Universitat Pompeu Fabra. A partir d'un primerenc interès cap a la identificació nacional com a element clau d'alguns moviments polítics al món contemporani, s'ha interessat pel feixisme italià, pel sardisme i en general per tots els moviments similars a la conca mediterrània. És autor d'un assaig sobre les característiques peculiars del feixisme a la ciutat de l'Alguer (El feixisme a l'Alguer, Angle Editorial, Barcelona 2010) i actualment està treballant una tesis doctoral sota la direcció del professor Enric Ucelay Da Cal, en la qual aborda el tema de les diferents tensions nacionalistes que, entre els segles XVIII i XX, han estats presents a Sardenya, a través però d'un cas particular: l'Alguer.

JOSEP PICH MITJANA

Josep Pich Mitjana (Manresa, 1967) és llicenciat en Història Contemporània per la UB (1991), en Dret per la UNED (2005) i doctor per la UPF (1999), amb la tesi Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) i la gènesi del catalanisme polític. És professor d’Història Contemporània a la UPF. Ha guanyat ex aequo el premi Joan Givanel i Mas de l’IEC de 2001, i el XXI premi Ferran Soldevila de 2004. Ha editat les memòries del dirigent federalista Conrad Roure (1841-1928) titulades “Recuerdos de mi larga vida”. Ha participat en obres col·lectives com “Cuba: de Colonia a república” (2006); “Una relació difícil. Catalunya i l’Espanya Moderna” (2007), i “Barcelona Trágica, España tensa, Melilla Sangrienta: la Semana Trágica”,  en premsa. Ha publicat “El Centre Català” (2002);  “Almirall i el Diari Català” (2003);  “Federalisme i catalanisme: Valentí Almirall i Llozer (1841-1904)” (2004);  “Valentí Almirall i el federalisme intransigent (2006)”  i “Francesc Pi y Margall y la crisis de Melilla de 1893-1894” (2008). També és autor de tres e-books:  “Les dues guerres mundials i el període d’entreguerres (1914-1945)”, “La Setmana Tràgica 1909: Sagnant, roja, negra o gloriosa”, “La Guerra Freda i el món contemporani (1945-1989)” que podeu consultar en aquests enllaços:

 http://www.upf.edu/materials/fhuma/ebook/

 http://www.upf.edu/materials/fhuma/st1909/

 http://www.upf.edu/materials/fhuma/gfreda/

Les seves línies d’investigació són el federalisme, el catalanisme i l’imperialisme espanyol.